dijous, 8 de març del 2012

UNA FESTA AMB LA LUPE... LA YI YI YI!!!!



 Dijous de Frikura! Fa uns dies que es va conmemorar els 20 anys del traspàs de la Reina de la Salsa Soul, La Lupe. Va morir un 29 de febrer de 1992, tot i que a les biografies posa que la desafortunada vida de la Latin Queen de Nova York es va acabar un dia abans. Coses del nostre calendari gregorià.

La qüestió és que fa molt de temps que no sona la seva veu per enlloc, i avui em ve de gust punxar-la al Sonora. Per una banda, per informar de la festa homenatge que s'organitza aquesta nit al Antilla BCN Latin Club Calle Aragón 14, per una altra, per donar a conèixer la pel·lícula que s'ha fet sobre la seva vida, THEY CALL ME LA LUPE, protagonitzada per l'actriu portorriquenya Lauren Velez, i a més per fer saber que la periodista Carmen Mirabal acaba d'editar una biografia sobre la cantant: LA LUPE: LA LEYENDA.

Tot plegat, em fa molt feliç. Jo vaig enamorarme de la Lupe l'any 1983 quan en Jordi Vendrell i Cia me la van presentar a Catalunya Ràdio, en el programa del "El Lloro el Moro el Mico i el Sr de Puerto Rico", i amb ella vaig descubrir aquella veu temperamental, desproporcionada, desmesurada, que sovint semblava una desequilibrada, però que va donar a la música llatina l'empempta que li feia falta perquè fos coneguda arreu del món.  Us deixo amb dos exemples claríssims de la seva manera de fer irrepetible. No intenteu trobar delicadesa. No n'hi havia dins la Lupe. Era una autèntica bomba, era el Bogaloo que calia en aquell moment de primers dels 60, quan Nova York encara no havia conegut ni els Beatles, ni Janis Joplin... començava una l'era de l'excés, de l'allliberament, i de les revolucions modernes... i potser tot va començar amb La Lupe.