dijous, 22 de maig de 2014

40 ANYS SENSE EL DUC DEL JAZZ

Dic Duc, i dic Ellington. Ja fa 40 anys de la seva mort, i dic també que malgrat que avui molts no saben ni qui és aquest home d'aspecte elegant i simpàtic, no és poc més que un geni de la música del segle XX. 

Duke Ellington és, sens dubte, el músic més original i complexe de la història del jazz i de la música negre en general dels Estats Units. Fill d'un majordom de la "Casa Blanca", va crèixer en un món privilegiat per un negre del Washington de primers de segle XX , que malgrat que estava destinat a ser un dibuixant i dissenyador de prestigi, amb vint i pocs anys es va convertir en un magnífic pianista, i millor director d'orquestra, el talent del qual ha trascendit fins els nostres dies.

Autodidacta en els secrets de l'harmonia, com molts músics de la seva època, Duke Ellington va inventar fórmules orquestrals i va crear un nou llenguatge musical a través del que va aconseguir treure el millor dels músics que tocaven en la seva orquestra. 

Duke Ellington no és va fer famós per tocar magistralment un instrument com Louis Armstrong, sinó per dominar-los tots, fent que els altres treguessin dels seus instruments els sons que ell desitjava per l'orquestra que l'ha inmortalitzat.

Des del Hollywood Club de Times Square, al mític Cotton Club que va canviar la percepció de la música negre als Estats Units i al món, gracies també al seu pas pel cinema que donar a conèixer el seu talent arreu, i a les gires mundials que va fer fins i tot passant diverses vegades per Barcelona (i més concretament per a la basílica de Santa Maria del Mar), el va transformar en l'icona més representativa de la història del Jazz, tot i que potser per ser més conegut com a director que com a pianista, no ha trascendit amb la mateixa popularitat que els més grans.

Sigui com sigui, una inmensa majoria d'aficionats al jazz, i fins i tot una gran part de l'audiència que no es reconeix ni tan sols grans consumidors del gènere, conèix moltes de les melodies creades per Duke Ellington sense saber-ho. Nosaltres, avui, us proposem les 15 creacions  imprescindibles (i les millors interpretacions) d'aquest geni de la música, que no us podeu permetre el luxe de no conèixer.

És la nostra manera de retre homenatge a uns dels millors músics de la història, tan digne com Gerhswin, Porter, i els més grans.



TAKE THE "A" TRAIN  La sintonia amb la que sempre obria els seus concerts (1939)
BLIP-BLIP - Dee Dee Bridgewater (The Duke Ellington Album) 1996
SATIN DOLL - Terry Callier (I Just Can't Help Myself Album) 1975
CARAVAN - Duke Ellington & his Orquestra (1937)
CREOLE LOVE CALL - Adelaide Hall & Duke Ellington Orchestra (1927)
MINNIE THE MOOCHER - Cab Calloway (1931)
IT DON'T MEAN A THING - Ella Fitzgerald (1957)
LIMBO JAZZ - Duke Ellington (Duke Ellington meets Coleman Hawkins album) 1962
SOLITUDE - Billy Eckstine (1947)
I LIKE SUNRISE - Nina Simone (Nina Simone sings Duke Ellington album) 1962
HAPPY GO LUCKY LOCAL - Duke Ellington (Piano in the Background) 1960
IN A SENTIMENTAL MOOD - Eva Cortés (Back 2 The Source) 2010
INDIGO MOOD - Sarah Vaughan (Duke Ellington Songbook Vol.2 album) 1980
SOPHISTICATED LADY - Joan Chamorro & Andrea Motis (Feeling Good album) 2012
ANATOMY OF A MURDER - Duke Ellington (Banda sonora del film d'Otto Preminger) 1959