divendres, 23 de març del 2012

GINO PAOLI: UN INCONTRO CON JAZZ




El vídeo té una qualitat péssima, però escoltar la versió jazz de "Che cosa c'è" que fa una hora tancava el recital que GINO PAOLI ha fet a l'Auditori de Barcelona és una veritable delicia.
Cinquanta anys de trajectòria musical ha ensenyat a Paoli que la música és "una trobada entre persones", on "tots els membres hi participen simultaniament", i d'una manera "solidaria i anti-egoísta", com va dir en una entrevista el cantautor.
Malgrat que el concert, ha semblat que era més còmode que solidari pel mestre italià de 77 anys, i que ha fet gala del seu caràcter murri i de poques paraules (ni tan sols ha dit bona nit), diuen que Paoli manté viu l'esperit idealista que l'ha fet popular al llarg de la seva vida. Tanmateix, assegurava que són mals temps per a la solidaritat, perquè "ni la societat ni l'educació insisteixen en la seva importancia cabdal.
"Et veus obligat a aprendre pel teu compte el que no t'ensenya l'escola", va dir.
El cantautor genovès és una de les veus més destacables de la cançó melòdica dels anys setanta i ha sabut renovar-se sense trair, tot i que els vents no són favorables als seus ideals.


"A Itàlia, ja no hi ha cançons melòdiques ni cantants, sinó només cançons televisives i personatges televisius que les canten. Ni tan sols al Festival de San Remo és ja un festival de cançons", ha assegurat.

"Les coses han canviat molt-ha afegit-, perquè les cançons ja no importen, l'únic que importa és el personatge que les canta i l'espectacle televisiu que es munta al seu voltant". Segons la seva opinió, "el sistema basat en el consumisme ja ha explotat" i estem vivint un moment "de paliatius i nyaps" que intenten evitar que s'afronti el desastre.

"Hem creat necessitats que no tenim en un escalada sense sentit. Una cançó de merda és una necessitat?. Les cançons no han de crear necessitats sinó partir de la passió", ha sentenciat. Tot i que ha plogut molt des que Paoli es va presentar a les eleccions dins de les llistes del Partit Comunista d'Itàlia, sembla evident que el seu sentit crític i el seu interès per la política no s'han apagat. Mostra d'això són les paraules que va dedicar a Silvio Berlusconi, a qui ha qualificat de "persona ridícula" que "afortunadament ja no representa els italians". Respecte a l'actual primer ministre d'Itàlia, Mario Monti, Paoli ha dit que "és més fiable que Berlusconi" i "té un altre estil". "Si Itàlia ha arribat fins on ha arribat és perquè s'han comès molts errors. Ara cal prendre mesures que no agraden, però són necessàries", ha assenyalat el cantautor, en to pragmàtic. 
En aquest mateix to, Paoli ha dit que "encara que la culpa de tot la tinguin els bancs ara no podem eliminar del mapa perquè necessitem liquiditat".

Més enllà de la seva vessant combativa Gino Paoli ha ofert un magnífic concert, acompanyat d'un quartet impecable, amb Flavio Boltro a la trompeta, Danilo Rea al piano, Rosario Bonaccorso al contrabaix i Roberto Gatto a la bateria. Feia molt de temps que no sentia un sò tant polit en una sala. Realment, cal felicitar els músics que han acompanyat el mestre, que malgrat la seva actitut força reposada, que de vegades es confonia en una certa indiferència, Paoli ens ha robat més d'un sospir amb la passiò de les lletres i de les melodies de les seves cançons innoblidables, i d'algún standard nordamericà com "Time after time" o "Smile".