divendres, 29 d’abril de 2011

UN PENSAMENT PER ITALIA



El gran director d'orquestra italià fa aixecar el públic de l'Scala de Milà, i cantar l'himne patriòtic del "Va pensiero", contra el govern més botifler, racista, homofòbic, masclista, mafiós, i tot el que està duent a la ruina un país esplèndit. Bravo pel bis improvisat de Mutti. Bravo pel discurs de Mutti, i més bravos pels collons de Mutti, que ho va fer conscient que Berlusconi era present a la sala.

A MÍ NO M'AGRADA EL FUTBOL... ENCARA!!!

Avui he tingut un disgust! Una altra amiga del ram de tota la vida m'ha confessat que s'ha fet futbolero, vaja, barcelonista. On queda l'Art i Assaig dels 70? on queda l'underground dels 80 i el grunge dels 90? On queden Umberto Eco, Milan Kundera, i l'espessor màxima del cinema d'Angelopoulos, combinada amb el més petardo de Chancletes, Paca la Tomate, o el club de les Mairenes Yes We Carm contra les 44 cuixes del camp. Que ens està passant? Anys de militancia contra el futbol per no rès. Al final tots acaben caien en la temptació del circ de les pilotes. Si com a mínim fessin un striptease al final del partit ho entendria. Però, no hi ha res a fer. Tots han acabat rendits davant de Guardiola. Gol rera Gol, veig més amics arrapapats al sofà jornada futbolística rera jornada, que no són poques. Doncs, mentre ells canten gols i l'himne de la Guillermina "sóc barcelonista", jo continuaré d'esquenes a l'opi del poble. I cridaré: "Prou gais al camp!" Perdoneu, però algú ho havia de dir!!!!