divendres, 20 de gener del 2012

UTE LEMPER ENTRE EL TANGO I EL CABARET A BARCELONA



Una vegada més, Ute Lemper ha passat per Barcelona, i com sempre no ens ha deixat indiferents.
Aquest cop, al Palau de la Música de Barcelona (18 de gener del 2012). Entre el Tango i el el cabaret ha desgranat un show de perles, plomes i lluentons negres que ens han bressolat amb una excèntrica i inquietant cançó de bressol contemporània (materialitzada literalment per acabar l'espectacle) que reviu el passat entre la bogeria i la clarividència, entre l'extasi i la decadència, i entre l'alegria i la depressió d'uns temps tant convulsos com els que ara, en un nou segle, ens ha tocat viure, en versió 2.0.
No estem tant lluny d'aquells primers anys del segle XX, crisi, corrupció, carrers plens de "sense sostre", mafies, lladres, i una burgesia (ara degradada a classe mitja) que consumia tot el que es podia consumir, fins i tot el fum, els drinks, i la "cocó" de tots els antrons possibles. Ara potser, tot això del fum i el "vici" de color sepia ha canviat una mica, i tot aquell passat sèpia s'ha convertit en una applicació vintage d'un smartphone, mentre sense adonar-nos canvia també la distribució social de la probresa, i l'escenari d'unes ciutats transformades en parcs d'atraccions, i grans magatzems d'art, moda, arquitectura, i urbanisme clonificat.

Més enllà de tot això, però queden persones i artistes tant genuines com l'alemanya Ute Lemper, que malgrat que des de fa anys manté un repertori intocable de Brechts, Kurt Weills, Brels, Hollanders, Monnots, Waits, o John Kanders, apareix en escena com una de les grans dives del show business, amb una naturalitat i una desvergonya només digna de les més grans, d'aquelles heroínes del segle XX que com Marlene Dietrich, Judy Garland, o la Piaf dominaven una platea de buscadors d'emocions, posant colors, talent, i molt de glamour a les vides dels habitants d'una de les èpoques més grises i fosques de del segle passat. I això sense oblidar el compromís que cal amb una societat desvalida de molts dels seus privilegis, que sense dubte reprrodueix el patró d'estrelles úniques com Marlene, que va saber aprofitar el seu poder per ajudar als altres, i difondre missatges de fraternitat i concordia durant i després de la Segona Guerra Mundial. 

I Ute és ben bé el viu retrat de totes aquestes heroínes. És autèntica, cridanera i desaforada quan vol, delicada quan li cal, cantant de tessitures extremes, com d'interpretacions extremmes, actriu complerta, ballarina gegantina, de vegades desgarbada, però sense cap mena de dubte, una gran hipnotitzadora de serps, que continua sent capaç de deixar bocadavat al públic que la va a veure, fins i tot quan amb el seu nou show LAST TANGO IN BERLIN, es marca tres cançons en espanyol que se li resisteixen més que d'altres. 

Ahir, vam tenir moments de deliri, moments de poesía, fins i tot va haver temps per jugar amb una boa vermella d'història mítica que va passar de mà en mà fins arribar a les mans tacades de sang del que representa l'Angela Merkel, o la Carla Bruni... moments per oblidar cantant, moments per xiular amb ella, i moments per disfrutar de les grans habilitats d'aquesta senyora que és aprop de la cinquantena. Una nit memorable. Segurament, una de les millors d'aquest 2012.