dijous, 6 de desembre del 2012

ADÉU A DAVE BRUBECK


    Dave Brubeck va dir fa anys al New York Times: "Una de les raons per les que crec en el jazz, és perquè l'home pot assolir la seva individualitat a través del ritme del seu cor. Un batèc que retrona per tot arreu. És el primer que un escolta al nèixer, i el sò amb el que la vida l'acomiada".

Ahir, doncs, 5 de desembre, el batèc del cor de Dave Brubeck va acomiadar-lo per sempre, i amb aquest adéu ens hem quedat sense una de les figures més importants del Jazz.

El pianista blanc més elegant, refinat, cool, i impecable de la segona part del segle XX, i autor també d'incunables del gènere com "Take Five" o "Blue Rondo a la Turk" ha mort a Connecticut als 92 anys. 

Amb una discografia no tant prolífica com altres companys de generació, el músic nordamericà, ha deixat autèntiques perles del gènere. La seva col·laboració durant anys amb el saxofonista Paul Desmond, li va valdre, l'èxit i la fama que el va convertir en un dels músics més coneguts del gènere musical, sobretot per una audiència de no aficionats al jazz. Gràcies a Paul Desmond van escriure plegats el mític "Take Five" que li va donar la fama, i que jo avui he volgut recordar, amb la versió cantada que en van fer, anys més tard, amb la veu més cool de la història del Jazz, l'amiga també Carmen McRae. No hi ha dutbe. Aquesta és una de les cançons imprescindibles de la història del Jazz.


L'habilitat per jugar amb el contrapunt, i el gust refinat de l'autor de "Take Five", totalment influènciat per a la música clàssica, ha donat grans joies de la música, que més enllà de l'èxit, cal inspeccionar i redescobrir, amb joies com "Three to Get Ready", "Pick Up Sticks", "Crazy Rhythm", "The Waltz", "Frenesí", "Liberian Suite - Dance Nº3", o "Bossa Nova U.S.A", sense oblidar el magnífic repàs al "West Side Story" de Bernstein que va fer a l'àlbum del 1962.

No podem oblidar el disc "Time Out", el primer àlbum de jazz que va aconseguir vendre més d'un milió de copies, i que li va reportar tots els beneficis de convertir-se en una de les primeres figures mediàtiques de la història del jazz. La seva vida la va dedicar a la música i a la seva familia, amb la que va poder compartir el seu ofici i passió. L'any 2000, fins i tot va poder tocar amb 4 dels 6 fills, en un concert d'homenatge, del que en va quedar algún fragment testimonial al documental que vam poder veure fa uns anys al Festival In-Edit de Barcelona, una pel·lícula també imprescindible per admirar una mica més aquest músic, que fins i tot va poder composar òpera i obres de ballet. 

L'any 1996 Brubeck va ser reconegut amb un Premi Grammy d'homenatge a la seva trajectoria, i l'any 2009, va rebre la medalla del Kennedy Center.

Avui, però, ens quedarem amb les seves obres musicals, i tot un llegat d'elegància i un sentit del ritme espectacular. Seguirem escoltant aquests batecs del cor de Dave Brubeck a través de les seves cançons.