dimarts, 9 de juny del 2009

SUMA: UN DIARI SONOR... IN THE MIDDLE OF SOMEWHERE

L'estiu és gairebé a la cantonada. Tanmateix és massa lluny encara com per no poder acaronar amb la mà, o esgarrapar directament amb el braç ben extès, les desitjadíssimes vacances que mai no acaben d'arribar. Amb el més de juliol ja força avançat, són a punt de caure al damunt l'allau de Festivals musicals, de teatre, de dansa, ja sabeu, el Grec, el Sònar, el FIB Heineken, el Monegros Desert Festival,i els més petits com el Derrame Rock, l'Absolute Faraday, el Sonorama, etc... i vaja, tutti quanti, que avui dia qualsevol es pot muntar un Festival al jardí de casa seva. Per aquestes dates, l'atapaimenta cultural és sempre d'una densitat sovint difícil de païr, que ni amb tonelades d'Almax, Umeboshi, o litres de Calisay acabem tirant avall. Alhora, també, moltes vegades no es correspon en absolut allò de la quantitat amb la qualitat. Ja us podeu imaginar! I per més Inri, el tsunami de recopilatoris pop de l'estil de Los 40, del Disco Estrella, amb tota la colla de divines llatines, i triumfitos (ahhhh), i la inacabable llista de Clubs nocturns que treuen, un darrera l'altre, el seu doble àlbum de hits que s'intercanvien com els cromos del diumenge al mercat de Sant Antoni (detall que un servidor ja te una edat, és clar).

En fí, però, fora d'aquest malaurat panorama, que pinta com sempre, hi ha coses bones a la vista. Una d'elles, i perdoneu l'autobombo, és la reaparició en antena del FORA DE CATÀLEG amb una certa continuitat, a partir del programa de Sant Joan, el dia 24 de juny. I la segona, l'objectiu d'aquest escrit encara que no ho sembli, vist l'espès preàmbul, és la presentació en directe dels SUMA, la banda de pop-folk amable i elegant d'en Frank Rudow (ex-bateria dels Manta Ray), i la Laura Clark, que el dia 19 de juny (acompanyats per en Pau de Nut al cello, l'Albert dels Bedroom al Baix, i la Sara Muñiz a la viola) estrenaràn les 12 composicions del disc IN THE MIDDLE OF SOMEWHERE a la capella del Macba, en plena erupció musical-moderniqui del volcà Sònar.


I molts de vosaltres us preguntareu, perquè SUMA i no qualsevol dels mega-caps de cartell del Festival de músiques avançades, com ara Orbital, Fever Ray, la mítica Grace Jones, Cécile, etc...

Doncs, perquè, en aquest món discogràfic de tant super-ego, divos i divines, "porqué yo lo valgo", i "aquí estoy yo y olés", diumenge passat vaig quedar absolutament captivat per la senzillesa, la discreció, l'elegancia, el bon rotllo, les ganes de treballar, l'ofici, i el talent del conjunt d'una actuació-assaig, només per amics, que els SUMA van fer al bar La Fontaine del carrer la França Xica, abans de l'esperat 19 de juny.
Feia dies que m'havien passat el disc editat pel segell Foehm Records, i la veritat és que aquí el nen del SONORA ja anava entregat, perquè el resultat de la col·lecció de moments i trovades d'aquesta colla d'amics amunt i avall d'Europa, al llarg d'un any, és realment exquisit. El pop suau, d'armonies amables, de lletres optimistes i agradables, recorden moments de Belle & Sebastian, segons com dels Beaumont, d'Isobel Campbell, o potser dels Mojave 3... Sigui a qui sigui que dediquin les seves oracions, en Frank la Laura i la resta dels SUMA van aconseguir crear tal clima de vacances que semblava que l'estiu ja estigués aquí de debò, i sense que a ningú se li posés cara de gilipolles, perquè també es pot fer POP-FOLK amable sense ser un cretí o una bleda solellada, i els SUMA en són una autèntica prova.

En un artícle penjat a la xarxa vaig llegir: "Suma se creó por muchas casualidades, encuentros inesperados pero, sin saberlo, deseados... Cuenta con la base de Frank Rudow (batería de Manta Ray) y Laura Clark y toma vida con las contribuciones de diferentes personas que se les han cruzado por el camino. Es una suma de diferentes personas, momentos, lugares y estados de ánimo.Frank tenía un proyecto en solitario de electrónica. Un sonido muy orgánico al que llamó Colch-on. Quiso que Laura pusiera voz a una canción. Así que volvió a Barcelona a grabarla. Y una habitación con su cama se transformó en un estudio. Tocaban la guitarra, fumaban, dormían, cantaban... Así durante varios días.Y aquí empieza la escritura de un diario sonoro de cómo dos personas se conocen y comparten la vida y el arte; y de cómo se hablan a través de muchos lenguajes. Y en el proceso pasan cosas. Frank quiere vivir en Barcelona o grabar cuatro canciones seguidas en una primera toma o Sara, en Gijón, graba violas como autos de fe, sin saber donde quedan. Se multiplican los envíos de paquetes entre Barcelona y Gijón. Las guitarras clásicas salen de los armarios donde crian polvo. Viajan a Alemania y graban en Darmastadt tres canciones y otro poquito más en Colonia. Y graban con padres, amigos... hay un clarinete grabado en Leipzig... voces grabadas en Camprodón... en Molló. Este disco describe, como un dietario, la crónica de una persona chocando con otra.De tanto grabar tuvieron un disco que se acabó aclarando en el sur, en Utrera una semana antes de que Paco Loco hiciera las mezclas finales en el Puerto de Santa María, donde surgió ese sonido tan orgánico que se puede oír en IN THE MIDDLE OF SOMEWHERE.

Explicat això, no cal afeigir gaire més. Només que si a hores d'ara encara no teniu un destí fixe per aquestes vacances d'estiu, no ho dubteu, i compreu un bitllet a la felicitat, un bitllet amb un destí una mica incert, IN THE MIDDLE OF SOMEWHERE, però amb la garantia del primer projecte sonor dels SUMA.

Bon viatge amics... ni que sigui des del reproductor de casa vostra.