EL PRINCIPI MATEMÀTIC D'ÀLEX TORÍO

Han passat 4 anys des del darrer disc de l’ALEX TORÍO. Massa temps sense cançons noves de l’únic professor de matemàtiques que he aguantat a la meva vida, i que fins i tot m’ha fet plorar alguna vegada, i no precisament per mort d’aquesta materia que no vaig acabar d’entendre mai, i que no hauria pogut superar sinó hagues estat per un bon amic que me les va fer entendre, amb molta paciència.

Així, doncs, l’ÀLEX TORÍO, el català amb la veu més semblant al paper de vidre, o a la barba de dos dies que hi ha a casa nostra, a més de fascinar-nos amb les noves cançons d’aquest PRINCIPIA MATHEMATICA, ara passa comptes a aquest món, com ja ens tenia acostumats, per demostrar que malgrat que podria ser molt millor i més habitable, en principi encara hi ha una escletxa d’esperança per continuar fent tota mena d’operacions per quedar-nos-hi el més a gust possible.

I la veritat és que el professor Torío n’ha fet forces d’operacions darrerament. En aquests quatre anys ha viscut un elevat nombre de canvis en la seva vida. El més abismal de tots ha estat convertir la seva existència d’unitat absoluta en un conjunt binari amb Empar Moliné, la seva parella, combinació de la que en va resultar la seva filla Ginebra, i molts més canvis encara, que es van multiplicar de forma exponencial, com és la marxa del barri del Raval, la caiguda de l’Imperi Sinnamon (el segell que va editar els dos darrers discos), i com és lògic, la recerca d’una nova discogràfica, entre d’altres…

El cas és que, després d’instal·lar-se a Sant Cugat, on es va muntar un petit estudi i un bar per poder enregistrar les seves cançons i pendre copes amb els amics sense sortir de casa, han passat quatre anys i moltes hores davant del seu piano, per poder presentar les 18 cançons d’aquest PRINCIPIA MATHEMATICA que finalment distribuirà el segell PICAP a partir del dia 31 de maig, la data prevista de sortida del disc a la venda.

Així doncs, espero que quan publiqui aquest text ja pogueu escoltar el disc, bé sigui per internet, o bé físicament. Val la pena. No us en penedireu. PRINCIPIA MATHEMATICA, el cinquè àlbum oficial d’aquest prolífic, i inspirat cantant i compositor català, professor de matemàtiques d’ofici (d’aquí l’homenatge al tractat d’en Bertrand Russell amb el que ha batejat el disc), i cronista més aviat apocalíptic dels temps que corren.

Un bon i admirat amic, l’ÀLEX TORÍO, que com sempre continua fent gala dels seus referents, Tom Waits i Bob Dylan, en aquest cas però, per oferir-nos un dels discos més existencialistes de tots els que ha enregistrat fins ara.

Un àlbum amb 18 cançons, enregistrades entre el 2004 i el 2010, on l’Àlex li fot canya a aquest món dehumanitzat, de gent cada cop més tancada en sí mateixa, de ciutats convertides en parcs temàtics, de l’era de la TV, d’una època de paraules buides, de vides bullides, de nostàlgies que esdevenen càrregues, de rellotges que còrren massa depressa, de gent que se sent extranya en un món ordinari, d’aquesta mediocritat que envaeix “el millor dels món possibles” que deia Voltaire… en fí, un disc molt personal també, enregistrat als estudis de casa seva, entre Dry Martinis fets al home-bar, molta conya amb els seus músics i col·laboradors, com la Maria Bennassar dels Blueberry Hill amb qui ha fet el duet “The Farm of Horrors”; un sò molt elaborat que va del folk, al rock del Doors, al grunge gairebé, i a l’indie més naïve, amb joies com “Ugly In The City”, “Life Is a round Trip”, “Enjoy Mediocracy”, o “Waiting On The Deck”, i això sí, molt d’amor, i moltes queixes optimistes també, entre jocs i riures de l’Empar i la Ginebra, que fa el seu debut a la cançó “End Of War Against Me”.

Més enllà de tot plegat, però, hi ha la cançó que obre el disc, “It Works”, que malgrat que em sona diferent a la resta, i em recorda un ÀLEX TORÍO de ja fa uns quants anys, fa flaire de single. Espero que amb aquesta cançó, i amb la distribució del segell PICAP molta més gent descubreixi el talent matemàtic de fer cançons que et toquen la fibra, com ja hem experimentat amb els àlbums "The Lame Fiancée" (d'on hem extret el video penjat), "Last Year's Man" o el genial "Magic Wand Side Effects". L'Àlex s’ho mereix.

I si la lògica matemàtica, de Russell precisament, diu que un axioma no és necessariament una veritat evident, la fòrmula ben formada d’ÀLEX TORÍO, utilitzada en aquest cas en la darrera deducció musical de l’autor del disc PRINCIPIA MATHEMATICA, ens permet arribar a la conclusió que no calen gaires operacions per adonar-se el número que li correspon a aquest compositor encara poc conegut.

Potser és que en aquest món musical de tantes llistes, rankings, i estadístiques falses o arreglades, algú s’ha oblidat de comptar amb el cap, i ha passat per alt que l’ÀLEX és un Nº1 de debò que mereix ocupar el seu lloc. Espero que el "Principia Mathematica" de Bertrand Russell faci justicia.