dissabte, 15 de desembre del 2007

JULIETTE GRECÓ: LA BETTE NOIR...AVEC LE TEMPS

Aquesta setmana vestim Sonora de Negre en homenatge a l'striptease artístic de la Bette Noir de la Chanson française que va passar per Barcelona dijous 13 de desembre per inaugurar el Festival del Mil·leni d'enguany al Palau de la Música.

I és que com diu la cançó de Leo Ferré, "amb el temps..." Juliette Grecó, l'últim mite francès viu de la segona postguerra, manté amb els seus gairebé 81 anys, una força, un magnetisme, i una capacitat d'interpretar les històries apassionades i tràgiques de les cançons que la van fer internacionalment famosa d'una manera miracolosa, en un món conquerit per la frivolitat, i lluny de la poesia.

És cert, que l'edat no perdona, i que la memòria juga males passades. Aquest cop, Juliette, més fatigada que en el concert que havia fet anteriorment al Grec, va haver d'interrompre l'execució, precisament, d'"Avec le Temps" (ironies del destí), perquè va oblidar la lletra. Tanmateix, el que podia haver estat un desastre per una artista, ella ho va encaixar i li va fer passar al públic amb una naturalitat i una tendresa inoblidables. I és que fins i tot, els assitents més joves que es van deixar seduir per l'encanteri de la que va ser la mussa de l'existensialisme, i la veu cantant més sensual de l'intel·lectualitat de "la rive gauche" dels 60, li van perdonar i van aplaudir aquest incident, sobretot, perquè, a canvi ens va regalar un deliciós repàs per a la seva carrera, farcit de clàssics de Gainsbourg (L'acordeon, La javanaise, La Chanson de Prevert), d'en Jacques Brel (Mathilde, Bruxelles, Chanson des vieus amants, J'arrive, o el Ne me quitte pas amb el que va cloure el recital), a banda és clar de perles de la seva trajectoria vital (Un petit poisson un petit oiseaux, i un entranyable Deshabillez-moi), i algunes de les últimes creacions d'autors més moderns com en Benjamin Biolay, responsable del seu retorn als escenaris (L'amour flou, Comme si de rien n'etait, La rose et le réséda, i Utile).

Sincerament, jo vaig disfrutar més en el concert del Grec. També, cal dir que era la primera vegada que veia la llegenda francesa
amb el seu vestit negre de vellut llegendari, arrossegant la cua, amb la màniga llarga i el coll de tortuga que li van donar la van convertir en una veritable icona d'aquelles dels mites d'abans, i com no, amb la seva mitja melena llisa, negre també, i amb un rostre de pols blanca que resalta encara més el rimel negre, amb un petit rivet aixecat al final de l'ull, i una boca que representa encara un expressionisme de la condició humana, entre caricies i esgarrips, entre petons i bofetades, entre sospirs i mossegades, i en definitiva, amb una bellesa interior que en el seu moment va captivar genis com Miles Davis o Serge Gainsbourg, i que encara avui llueix entre les arrugues de tota una vida.


En fí, tot allò que ha convertit la Grecó en un veritable mite d'aquells que avui ja no en queden, com la Marlene Dietritch, la Zarah Leander, la Judy Garland, o la Piaf. Dones, construides (i de vegades auto-destruides) a sí mateixes, en una època que el món era dels homes. Dones fortes, dones convençudes del seu talent que lluitaven per ser les millors (un valor que avui pràcticament resulta invisible), dones amb una llibertat sexual i una independència que més d'una la voldria avui dia... vaja, que potser no eren dones, eren només aquells mites que ens van fer somniar i voler ser millors en un món que avui viu orfe de tot això.




Mentrestant, jo continuaré creixent amb això, i compartint-ho amb qui vulgui, però sobretot, desitjant a Madame Grecó que ens faci molts regals com aquests, ni que sigui "de temps en temps", com deia la cançó, i fins i tot amb l'únic acompanyament del seu amic pianista, i director musical dels seus darrers discs (Gérard Jouannest), per cert esplèndits, amb qui millor que mai llueix la pura essència de la Bette Noir en directe. Gracies Grecó. Llarga vida a la més bella bèstia!




Si teniu curiositat You Tube amaga unes perles divines de la Grecó:
"Deshabillez-moi" http://www.youtube.com/watch?v=ilKWl9dCjoU
Anirem penjant-ne més a la secció EL JOYERO. We keep in touch!