dilluns, 24 de desembre de 2007

BACH: UN MIRACLE DE 4 LLETRES


A dia d'avui no sé si és un miracle més gran el fet que es pugui escoltar Bach lluny dels mitjans especialitzats en música clàssica, o el d'anar al cinema i gaudir d'un musical amb majúscules com el que ens ofereix aquests dies la sala gran dels Verdi amb un títol que ho diu tot: EL SILENCI ABANS DE BACH.

Deu ser cosa del Nadal, però el cas és que el miracle s'ha produït, i per partida doble. Pere Portabella, ha estrenat a casa nostra aquesta mena d'al·legoria al mestre dels mestres musicals, després de presentar-la a Nova York, on va tenir unes crítiques excel·lents.

La figura podriem dir que controvertida del cineasta més avanguardista de la història del cinema català i alhora menys conegut, que amb l'etiqueta de comunista de pro, però amb l'aval econòmic i moral d'haver nascut al sí d'una familia burgesa catalana (diuen que amos de la Danone), s'ha permès el luxe al llarg dels anys de fer el que ha volgut bé sigui en el terreny de la direcció, de la producció, o del guionatge de pel·lícules no sempre del gust de tothom.

Però precisament, aquesta llibertat econòmica, li ha permès ser fidel a una manera de viure la vida, el cinema, la política fins i tot, i pel que hem vist ara la música també. D'aquesta forma Portabella ha arribat a EL SILENCI ABANS DE BACH, un projecte cinematogràfic que lluita per aconseguir un lloc pel cinema d'entreteniment europeu, que no te res a veure amb les propostes absolutament buides del cinema de consum que fa molt de temps que es va divorciar d'allò que abans en deien 7è Art.


Amb la peculiar mirada brossiana del director, i amb l'ajut del surrealisme d'en Carles Santos, i l'intel·lectualitat de vegades una mica arrogant d'en Xavier Albertí, EL SILENCI ABANS DE BACH ha brindat un homenatge apassionant a la música i al silenci, i a l'hora al miracle de Johann Sebastian Bach.

La pel·lícula és una successió de poesies visuals. De vegades, en la breu mesura d'un haiku, i d'altres amb l'intensitat i la profunditat d'una Oda, això sí, per venerar la figura de pater progenitus de la música occidental. El més gran de tots els Bach que ens permet viatjar en el temps i l'espai, des del segle XVIII al tercer mil·leni, des de Liepzig al metro de Barcelona. Però el millor d'aquest viatge en moviment és que flueix, no per la via del tren, ni per la carretera, sinó per les linies dels pentagrames del mestre alemany, pels forats de la pauta d'una pianola, pels tubs de l'orgue de Sant Tomàs, pel riu Elba de Dressden.

La tria de l'obra musical que acompanya aquest trajecte (que no és fàcil en Bach) és excel·lent i indiscutible, segons el meu parer. No falten els clàssics més purs, però tampoc s'escatimen les innovacions i les provocacions. Des de les Variacions Goldberg tocades amb harmònica, a la meravella interpretada per la pianola-robot d'en Carles Santos, passant per la Suite Nº1 per violoncel redescuberta per Pau Casals i que executen una vintena de cel·los (19 per ser exactes, ja que va fallar-ne un) al metro de la linia 2 en marxa (escena gloriosa), o a la Variació Goldberg un altre cop (en aquest cas la nº7) interpretada per l'actor Alex Brendemühl i 20 alumnes de l'Escola Torrent al més pur estil Ziegfeld Follies, en una botiga de pianos de València, i evidentment, l'execució admirable del virtuós bavarès de l'orgue, Christian Brembeck (http://www.christian-brembeck.de/), a banda és clar del Jesu Meine Freude cantat pel cor de nens de Sant Tomás de Leipzig, són simplement algunes de les raons de pes per no oblidar aquest regal de Nadal dit EL SILENCI ABANS DE BACH.

No us el perdeu per res del món. Si us agrada Bach, i el cinema musical, ja trigueu a fer cua.

I com que m'imagino que després de veure el film us vindràn moltes ganes d'escoltar més Bach, què millor que una bona tria feta "mano a mano" amb els companys de Catalunya Música, i el Salvà en acció.

BACH PUR:
VARIACIONS GOLDBERG amb arranjaments de Dimitry Sitkovetsky
(Deutsche Grammophon)
SUITES PER VIOLONCEL Nº1 i Nº2 interpretades per Yo-Yo Ma
(CBS - SONY)
PARTITES DE BACH interpretades al piano per Andras Schiff (Decca)
ó Maria Joao Pires (Deutsche Grammophon)
CONCERTS DE BRANDENBURG (edició 250 aniversari)
amb Reinhard Goebel dirigint la Musica Antiqua de Colonia
(Universal - Archiv - RBA)
INTEGRAL DE LES CANTATES DE BACH dirigides per John Eliot Gardiner
amb el Cor Monteverdi i l'English Baroque Solists
MAGNIFICAT BWV243 dirigit per John Eliot Gardiner
LA PASSIÓ SEGONS ST MATEU dirigit per John Eliot Gardiner
L'ART DE LA FUGA interpretada per l'orquestra Hesperion XX dirigida per Jordi Savall
(Astree - Auvidis)
OBRA PER LLAUT DE BACH interpretada per Hopkinson Smith (Auvidis)

BACH ON THE ROCKS i altres combinats:
LES VARIACIONS GOLDBERG segons GLENN GOULD (que dir del virtuós canadenc...)
PLAY BACH 93 - LES PLUS GRANDES THEMES - JACQUES LOUSSIER
PLAY BACH AUJOURD'HUI - JACQUES LOUSSIER
LAMBARENA - BACH FOR AFRICA (experiment extraordinari barrejant Bach amb les arrels de la música afro)
BACH POR FLAMENCO - MIRIAM MÉNDEZ (el piano flamenc impressionant de la Sevillana que només podeu trobar per internet)
BACH EN BRASIL - CAMERATA BRASIL (Bach passat pel Choro brasiler)
BACH JAZZ amb MANEL CAMP & LUDOVICA MOSCA (Blau-Discmedi)

1 comentari:

Unknown ha dit...

Ei Xavi!!!! M'he ficat al teu blog (per fi!!!) i ja només entrar m'ha fascinat la foto dels pentagrames. Total que he començat a llegir i noi, m'han agafat unes ganes de veure "El silenci abans de Bach" que crec que me n'hi vaig aquesta mateixa nit!!! Per cert que el 4 de gener s'estrena la peli que et vaig comentar de la Taymor. Espero que estigui a l'alçada de les meves espectatives. Pots veure el trailer aqui:

http://www.apple.com/trailers/sony_pictures/acrosstheuniverse/medium.html

Per acabar només desitjar-te sort a la teva aventura bloguera i agraïr-te el link i les bones referències. Bon Nadal i fins aviatt!!!!

enrikson.