Aquesta nit arriba a Barcelona MELODY GARDOT. La vocalista i pianista de Nova Orleans torna al Palau de la Música per oferir-nos la seva darrera proposta músical, el seu últim treball discogràfic - el disc The Absence -, i el seu talent indiscutible com una de les grans vocalistes de Jazz del segle XXI.
Pels qui no conegueu aquesta dona exhuberant d'aparença certament excèntrica, al més pur estil d'una barreja entre Eartha Kitt i Gloria Swanson, hem de reconèixer que la seva curta trajectòria és digne d'un cas clínic de qualsevol dels grans llibres divulgatius del neuròleg Oliver Sacks (El hombre que confundió su mujer con un sombrero...).
Certament, no sé si l'il·lustre doctor ha tingut mai l'oportunitat de parlar amb MELODY GARDOT, però si busqueu per internet una curta biografia, entendreu perquè ho dic.
Us poso una mica al dia. Només cal que aneu al Wikipedia. La seva curta i peculiar biografia (27 anys) explica exactament això: "...Melody Gardot va començar al mon de la música per casualitat, quan el seu cotxe es va quedar sense gasolina i va anar a un bar per demanar ajuda. Allà li van preguntar si sabia tocar el piano i així va començar a guanyar diners, i ella ho considerava com un Hobby, no tenia intenció de dedicar-se a la música... Un dia, però, Mentre Melody Gardot anava en bicicleta (novembre del 2003), quan tenia 19 anys, i va ser atropellada per un Jeep Cherocke (el conductor va ignorar el semàfor que tenia en vermell). A l'accident va patir greus problemes al cap i a la columna vertebral i es va trencar la pelvis per dos llocs. A causa de l'accident va estar molt de temps hospitalitzada i va necessitar un any per tornar a caminar, però els principals problemes eren els cerebrals. «Les meves neurones no connectaven. Jo creia que deia moltes coses i que m'expressava bé, però això era al meu cap. En realitat, en tot el dia, tan sols sortien de la meva boca un parell de paraules inconnexes. Vaig passar un any així» va explicar l'artista. L'accident havia danyat les vies neuronals entre dues escorces cerebrals que controlen la percepció i la major funció mental, i va fer de Gardot (paraules textuals de l'artista) "una mica més d'un vegetal". Altres conseqüències de l'accident van ser que va haver de tornar a aprendre tasques simples com raspallar-se les dents, pérdues de memòria a curt termini i tenia dificultats amb la noció del temps. També va quedar extremadament sensible a la llum i al so (d'aquí que sempre va amb ulleres de sol, fins i tot en escena). Un especialista que la va examinar, va preguntar a la seva mare per les aficions de Gardot, i ella li va dir que tocava el piano. Aquest especialista creia que la música podia ajudar-la a recuperar-se, i aleshores va començar a escriure cançons com a teràpia, i d'aquí va sortir el seu primer disc, Worrisome Heart (2008). Gràcies a aquella experiència Gardot defensa i promou les teràpies musicals.
No em negareu que és un cas digne d'admiració i d'estudi. De tota manera, jo afegiria, que gràcies a aquesta impactant experiència, MELODY GARDOT avui és una de les veus més interessants del panorama de vocalistes de jazz de primera divisió. La seva execució és impecable, però a més la seva sensibilitat és realment única.
Aquesta nit, presentarà a Barcelona aquest The Absence, molt vinculat amb Portugal, i amb la músicalitat dels fados d'Amalia Rodríguez. amb Lisboa, amb Caetano Veloso (que per cert, avui m'he adonat que va nèixer el mateix dia que jo!), i amb la deesa del mar, Iemanjà, la gran dama de la santeria Atlàntica i antillana que sens dubte acabarà d'oferir-nos una vetllada tant sensacional com el seu carisma i el seu talent.
Si encara no esteu convençuts, aquí teniu una mostra. CARAVAN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada