KITTY DAISY & LEWIS, són els 3 germans Durham, els fills d'un guitarrista i tècnic dels famosos estudis Exchange Recording i la bateria dels punks The RainCoats. Van començar fa una mica més de 5 anys, quan ells encara no havien arribat a la majoria d'edat, i feien des de rockabilly, swing-rock, ska, country, al més pur estil retro, però amb un aire molt desenfadat, i sense cap mena de preocupació per quedar bé a les fotografies, ni als discos.
El seu primer disc, "KITTY DAISY & LEWIS", el que els va donar a conèixer, es va convertir en una autèntica sorpresa, quan recuperar aquests estils vintage a UK no estava ni de moda un altre cop. El 2008 van aparèixer en escena, amb els seus pares a la banda, amb el primer single, el "Honolulu Rock and Roll" que fa molts anys m'havia seduït amb la felinitat i l'exotisme d'Eartha Kitt.
Aquell va ser el primer contacte. El primer punt d'adicció a aquests mocosos que volien fer, a la seva manera, el que ja havien inmortalitzat els grans Louis Jordan, Elvis, Johnny Cash, Ray Charles, o Sam Cooke. Això sí, amb un cert interès a quedar a la foto com una mica destralers, com molt casual, com molt inexperts. És el sò del "tú també ho pots fer a casa", una experiència més tolerant en el primer àlbum, que no pas en el següent, el "SMOKING IN HEAVEN", sobretot tenint en compte que el cachet que fan servir per ser convidats a festivals i/o demanar una de les seves cançons per incloure-la en la banda sonora d'una pel·lícula val, a dia d'avui, i malgrat la crisi, ni més ni menys que 8000€. Un preu molt professional a canvi d'un saldo que deixa de ser graciós en el moment que conèixes aquest aspecte més fosc de la realitat.
Digueu-me que em fa molta ràbia no poder-los incloure en una feina en la que em feia molta gràcia poder tenir-los. Tanmateix, alguns dels seus temes, em continuen alegrant el dia, ni que sigui amb una mica de rock and roll a l'antiga d'actitut molt punky. Sóc un sentimental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada