1969 és l'any de debut de la cantant japonesa SAORI YUKI, i a l'hora és el títol del nou disc de PINK MARTINI (editat per l'EMI al japó i Naïve a Europa) que ha significat la renaixença de la carrera d'una de les cantants/actrius més grans i populars de la història moderna de l'Imperi musical del Sol naixent.
Des dels seus començaments, igual com van fer altres mites de la música pop a occident, com Cass Elliot (la Mama Cass dels Mamas & the Papas que també es va fer una carrera a la televisió com a presentadora de programes infantils), Petula Clark, Mina, Françoise Hardy, Sandy Shaw, Cilla Black, Nancy Sinatra, Dusty Springsfield, i a casa nostra Rosalia, Gloria, Jeanette, l'incombustible Paloma San Basilio o les folklòriques modernes com Carmen Sevilla, Conchita Bautista, o la Jurado mateix, (totes elles guarnides amb el "boato" ye-yé kitsch d'Augusto Algueró), va posar la seva veu lírica al servei de l'era daurada del rock dels 60 i 70, amb el tarannà més tendre, naïve de vegades, i tant vaporòs i sugestiu com permetien les normes de decència de l'època.
Avui dia SAORI YUKI te 63 anys, i a mí em recorda aquelles cantants d'standards mig retirades, que com les folklòriques i les Karines de torn d'allà, o les Nuries Feliu d'aquí, viuen dels records d'un temps passat que com a mínim, per alguns més que per altres, va ser més llustrós.
El cas és que, la casualitat que va fer que Thomas Laurderdale es fes amb l'exemplar del primer single de la Yuki, mentre buscava antigues cançons descatalogades per ampliar el repertori de la seva orquestra, ha acabat en un final molt més feliç del que es podria imaginar ningú, ni fins i tot la mateixa diva japonesa.
De fet, després del descobriment discogràfic de Laurderdale, l'any 2007 PINK MARTINI va fer un segòn pas d'acostament al pop vintage japonès, al incloure la cançó "Taya Tan" (un altre dels hits de la cantant) en el tercer àlbum ("Hey Eugene!") de la banda.
En la tasca de recuperació i redimensionament de velles cançons que porta fent durant més d'una dècada l'orquestra més exòtica, eclèctica i lounge del segle XXI, el fet que China Forbes versionés aquest mite del pop oriental, va significar el passaport directe cap el Japó, on tres anys més tard, van acabar protagonitzant una gira, i coneixent finalment a l'estrella de la cançó nipona, que els va proposar treballar plegats.
L'any 2011, després del tràgic tsunami, Laurderdale va convidar la Saori Yuki a Portland per fer un concert per recaptar fons per a les víctimes , i enregistrar la cançó "Yuuzuki", que van penjar a l'iTunes a títol benèfic, i que va servir per engendrar el projecte de fer un disc conjunt. En un principi, la idea original era que la cantant interpretés amb els Pink Martini algunes cançons japoneses de l'any que va representar el començament d'una gran carrera musical. Però, ben aviat, la discogràfica, i els mateixos Pink Martini van veure molt clar que la clau de l'èxit del disc estava en fer un recull molt més internacional, on a més de seduir el públic japonès, l'exòtica proposta, pugués arribar a un públic més enllà de les fronteres de l'illa.
D'aquesta manera, més enllà dels clàssics del mite nipó com "Yuuzuki" (que obre el disc), "Blue Light Yokohama" (cha cha chà dedicat a la ciutat on resideix des de fa molts anys), o "Yoake No Scat" (la més famosa del seu repertori), els productors van acceptar que els Pink Martini enregistressin l'exquisida versió en japonès de la cançó folk "Puff, el Drac Màgic" (popularitzada per Peter Paul & Mary i a casa nostra pels Falsterbo), el comiat mig recitat mig cantat i molt sugerent del vals-jazz "Is That All There Is", o l'inoblidable versió en llengüa japonesa del bossa-nova de Jorge Ben "Mais que Nada" (del que he triat penjar com a video del dia d'avui).
El disc pot resultar una freakada per alguns, i una autèntica delicia per aquell públic singular de gustos plurals que compartia la passió per l'exentricitat del "Fora de Catàleg" fins aquesta darrera temporada. Sigui com sigui, i malgrat que Catalunya Ràdio ha descatalogat el "Fora de Catàleg", continuaré compartint amb tothom que vulgui aquests exotismes sonors del SONORA que ens proporcionen els colors que sovint fan falta a la nostra vida quotidiana. I no hi ha dubte que aquest nou disc dels PINK MARTINI amb SAORI YUKI és un dels més curiosos de la seva trajectoria i d'aquesta temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada