SANDRA NKAKÉ: GARANTIA ABSOLUTA

Mentre mig món està pendent del Barça-Milàn al Sonora continuem respirant música pels quatre cantons.

I aquesta setmana el Sonora s'ha convertit en una mena de cicle de presentacions de noves veus de la música negre, bé sigui de tall més jazz, més soul, o més contemporani.

En el cas d'avui, però la classificació resulta dificil. Ella és un veritable alienigena dins l'univers musical actual. Es diu SANDRA NKAKÉ. Va nèixer al Camerún. Està a punt de fer els 40, i després d'haver coquetejat amb força èxit en el món del cinema i el teatre, des del 2008 intenta fer-se un lloc en el mediatitzat panorama de la música Soul.

Es ben veritat, que dins del Soul que es fa avui dia, ja està tot una mica vist. De les sonoritats més cool i actualitzades de Lauryn Hill, Jamie Liddel, Camille o Adele (després de la baixa d'Amy Winehouse), a les tributaries dels gustos més retros com ara Ben l'Oncle Soul, Raphael Saadiq, Lucky Soul, o Kilie Auldist; sense obviar els grans grurus del segle XXI com ara Sharon Jones, Seal, o Macy Gray, les possibilitats de destacar en mig d'aquest mar de sofisticació i trepidant "vellut negre, la proposta no sembla fàcil.

Només cal un ingredient indispensable, i sembla la SANDRA NKAKÉ en té de sobres. A aquesta artista, estil i personalitat no n'hi falta. No parlem de la seva veu. És indiscutiblement increíble.

Quan semblava que ja ho haviem vist tot, la NKAKÉ apareix en escena amb aquest segòn àlbum de la seva carrera, que acaba de sortir, i que sembla que serà el definitiu, perquè es converteixi en un dels fenòmens del 2012.

Després del disc anterior, l'anomenat Mansaadi, amb el que l'artista va posar en evidencia els orígens africans del seu avi, casat amb una senyora de la Bretanya, que tots plegats van criar a la Sandra en un eclecticisme  que sense dubte l'ha fet crèixer amb un gust per la singularitat i  el mestisatge que no pot disimular. Entre discos de Brel, Chopin, Nina Simone i Bob Marley, SANDRA NKAKÉ ha anat forjant un gran estil, un gran savoir faire, un tarannà tendre i ferotge quan cal, una presència explossiva en escena, sense prejudicis, ni barreres, lluny dels clixés del gènere.

El nou disc, titulat Nothing for Granted, que Sandra ha creat "mano a mano" amb el flautista Ji Dru és una  autèntica meravella. Fa uns dies ho vaig llegir no sé on: "L'energia del disc és rock, el feeling pop, l'esperit jazz, i el groove implacable". Això és el que descobrireu en la que segons el meu gust és una de les propostes més elegants d'aquest 2012. És una aposta segura. Dificilment us defraudarà. Busqueu-la a l'Spotify, al You Tube, al My Space... Val la pena. SANDRA NKAKÉ.  

Malgrat que el títol del disc fa referència al fet que avui no hi ha garanties de res, com podeu comprovar en aquest video, el disc ha estat totalment enregistrat a casa de la cantant (com l'anterior), i aquí teniu una mostra excel·lent de la millor garantia de la cantant: la seva veu, que segur, no oblidareu.