28 de Març al barri de Fabourg. Cap a les 7 de la tarda, al número 7-9 del carrer des petites-Ecuries hi ha més gent del que habitualment s'aglomera en els carrers al voltant del bulliciós Fauburg de St. Denis, plè de bazars, passatges d'exòtica orientació, i desenes de perruqueries dels mols afro-parisins que fan d'aquesta part de la ciutat una de les més acolorides, i vives de la ciutat.
De cop, el mític New Morning obre les portes, i la cua que es va movent, espera amb delit recordar Nina Simone en aquesta mena de missa jazz invocada per la sacerdotissa angleso-malawí, Malia (pronunciat en anglès "maília"). El New Morning ens enguleix en el seu sí vermell de més de 30 anys de vida, després que Art Blakey l'innaugurés l'any 1981. Des d'aleshores per l'escenari del New Morning han passat grans figures com Dizzy Gillespie, Miles Davis, Mongo Santamaria, Abbey Lincoln, Betty Carter, Michael Petrucciani, Lionel Hampton, i la mateixa Nina Simone que avui és homenatjada per Malia.
El concert va ser alguna cosa més que una simple posada en escena del que que representa el quart àlbum de la cantant: BLACK ORCHID. Un disc molt més clàssic que els anteriors, però que posa en evidencia l'exquisida elegància d'aquesta interpret, i una certa similitut amb la dona amb més personalitat de la història del jazz.
Malia va fer un repàs als grans èxits de Simone: "My Baby Just Cares for Me", "Don't Explain", "Baltimore", Four Women", "I Put a Spell On You", "He Ain't Comin' Home No More", "Feeling Good" o un esplèndit "Wild is the Wind" amb el que va obrir la vetllada.
Acompanyada pel trio dirigit pel pianista Alexandre Saada, l'artista va fer gala de la seva africanitat, com la seva predecessora, Nina Simone. Va demostrar que pot ser delicadíssima, i tota una verdulera, quan vol. Fins i tot va fer un comentari al voltant del tamany del penis del pare de la seva filla, que sembla que la deixa prou satisfeta. El concert va respirar aquella essència simple i brutal que destil·lava Nina Simone, i malgrat el fort rafredat de la cantant, el concert va sonar al que semblava inmillorable.
L'esforç de Malia va ser, sens dubte, inoblidable, i la seva generositat, vista la gran acollida del públic, va ser compensada amb un parell de bisos, que tenint en compte les condicions de la seva gola, va ser un gest absolutament lloable.
No hi ha dubte, que Malia te un gran futur. Només espero poder veure-la alguna altra vegada a Barcelona, potser, presentant el mateix disc, i en plenes facultats. Segur que la nit serà esplèndida. És clar que res a veure amb el que es pot disfrutar dins d'un local emblemàtic com aquest New Morning, que tot i les circumstancies, sempre ofereix el millor de cada artista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada