Quan un veu o escolta històries com las de l'aquesta supervivent de la música Soul, realment pot arribar a pensar que la justicia existeix, i que l'única clau per aconseguir allò que un vol, és -com deia l'actriu Carme Elias- la perseverància. No es tracta d'una classe de creixement personal, ni de donar consells de manual d'auto-ajuda. És la història, simple i clara, de la cantant nordamericana BETTYE LAVETTE.
Enguany la desconeguda llegenda del soul celebra els seus 50 anys dedicats a la música professionalment, des que va començar a cantar als 16 anys, al seu Detroit natal, i va triomfar amb el seu primer single "My Man He's a Lovin' Man". Malauradament, però, com ja vaig explicar un altra vegada en aquest blog, tot el que va venir després del seu primer èxit va ser un cumul de desproposits. Malgrat el talent i la veu indiscutible de Bettye, però, el fet de quedar-se sense contracte amb el segell Atlantic just després d'editar el seu segòn single, matar-se a fer concerts amb Otis Reading, James Brown i molts altres, i continuar la seva carrera sense discogràfica, va fer que el seu primer Lp "Child of the Seventies" (1972) no veies la llum fins el 2000, gairebé 30 anys més tard.
No vull entrar en més detalls, perquè trobareu extensa informació per internet sobre la cantant. La bona noticia és que avui BETTYE LAVETTE ja no és una desconeguda per molta gent. No és un fasntasma del passat, ni tampoc una d'aquelles històries de pel·lícula d'un altre cas d'aquells "del que hauria pogut ser i mai no va ser".
Avui, BETTY LA VETTE celebra els seus 50 anys de carrera musical amb un disc meravellós titulat THANKFUL N' THOUGHTFUL, com els seus 4 darrers grans àlbums, des dels l'impressionants "A Woman Like Me", "I've Got My Own Hell to Raise", "The Scene of a Crime" o l'últim "The British Rock Songbook", amb els que, un a un, ens va deixar a tots els admiradors de la música negra amb l'esperança que les grans dives del Soul no s'havien extingit per sempre, després de la retirada de Tina Turner, ara la mort d'Etta James, i la decadència de la gran Aretha Franklin.
De fet, pel meu gust, ella, i Sharon Jones són les dues grans columnes que sustenten avui dia el gènere clàssic, amb tots els trets característics, i amb tota l'autenticitat que el manté intacte, sòlit, i viu molt més enllà de totes les divetes, i aprenents que s'afageixin a la llista d'admiradores-copiadores de les grans reines del Soul i el R&B.
La noticia, doncs, d'un nou disc de BETTY LAVETTE ja és prou feliç com per escriure sobre ella, i celebrar aquest 50 aniversari. Però si a més a més a la festa li sumeu l'autobiografia que acaba de publicar amb el títol d'una de les seves grans cançons de batalla, A WOMAN LIKE ME, això es mereix molt més que una simple ressenya.
El paquet és perfecte. Un llibre amb una de les vides més suculentes, per no dir sucoses de la història de la música moderna (rivalitats amb James Brown, l'adicció a la cocaína, aventures sexuals amb dones, i tota mena d'anècdotes explicades amb l'estil descarat habitual), i un disc ple de tragedies contemporanies i petits testaments de la seva pròpia vida, que en forma de cançons repescades de repertoris d'altres autors com Bob Dylan, Tom Waits, Neil Young, The Black Keys, Patty Griffin, Gnarls Barkley, o el mític Sly & The Family Stone (que dona títol al disc precisament), això sí, arranjades a la seva mida per oferir-nos amb sinceritat, una vegada més, el millor de l'esperit i la veu d'aquesta bèstia musical. Un conjunt que sona pur i com ja porta fent des de fa anys aprofitant cada drama de la seva existència per treure-li més i més sinceritat a la música. Amb el desig i la desesperació interpretada nota a nota. Amb la seva impressionant capacitat de supervivència i superació que mostra en cada cançó. I amb aquell captivador tarannà "rough & easy" que deia Tina Turner al començament de la mítica "Proud Mary" amb la que disc rera disc, BETTYE LA VETTE ens continua conquistant.
NO US PERDEU aquest THANKFUL N' THOUGHTFUL, que a banda de la versió en vinil, també ha aparegut en una edició de luxe, especial, on s'inclouen 3 bonus tracks, entre els que hi ha l'electritzant WELCOME TO THE GOOD TIMES que dona la benvinguda a la merescuda edat d'or professional de l'artista. Llarga vida a Bettye Lavette. Llarga vida al Soul i al R&B de veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada