UN TORBELLÍ DE 83 ANYS: JEANNE MOREAU

Fa tot just una setmana l'actriu més cèlebre de la història viva del cinema francès, JEANNE MOREAU, va fer 83 anys. I és més, està en actiu! Fa uns dies vaig llegir als diaris que aviat es tornarà a posar davant les càmeres, ni més ni menys que per fer un personatge protagonista. En fí, que malgrat que la darrera vegada que havia de passar per Barcelona (Grec 2010) ens vam quedar amb les ganes, per culpa d'una indisposició, la Moreau encara té corda per estona. I a més, no podem oblidar el que ja fa molts mesos que tenia ganes de recomenar-vos; una de les seves darreres petjades professionals que ha deixat en el rastre de la seva carrera plena d'excel·lencies, i alguna que altra estracanada de l'època al costat de B.B.

Avui, però dir JEANNE MOREAU, és com dir Juliette Greco, Michel Morgan, Danielle Darrieux, o Barbara, o qualsevol dels grans tresors que ens ha deixat el llegat cultural dels nostres veïns del nord. I aquest darrer regal de la Madamme de la Nouvelle Vague, de l'actriu que Orson Wells va qualificar com "la millor del món", és un recitat de fragments de poesia francesa del segle XX, poesia de JEAN GENET per ser més exactes, l’autor de “Santa Maria de les Flors”, “Querelle de Brest”, i del poema dramatitzat “El condemant a mort”, que gairebé 70 anys després d’haver-lo escrit torna a ser noticia, gracies a aquest nou enregistrament en format de CD que es va editar l'any passat a França després de l'espectacle que es va presentar al Teatre de l’Odeón de Paris.

Una versió revisada d’El Condemnat a mort protagonitzada, ni més ni menys, que per la veterana JEANNE MOREAU, (la gran dama del cinema i el teatre francès), i un dels reis del pop dels 80, el cantant ÉTIENNE DAHO, que vindria a ser pels francesos, el que Bosé per casa nostra, o Bryan Ferry pels anglesos (tot un gentleman del pop, amb una patina intel·lectual, alhora que glamourosa).

En fí, un tandem que com a resultat ha proporcionat aquest disc titulat LE CONDAMNÉ À MORT, que per cert, els seguidors de SONORA heu pogut escoltar en la primera de les sel·leccions musicals impossibles de l'any, i que recull una revisió actualitzada de la posada en escena original d’en Jean Genet, i la partitura inventada 20 anys després de la creació del poema que la cantant i compositora Hélène Martin va fer als anys 60.

Hi haurà qui no li farà ni calor ni fred, però a mí em sembla una oportunitat imperdible d’assaborir i descubrir – qui no ho tingui control·lat-, el gust amargant, fosc, turbulent, i apassionat d’aquest treball d’en Jean Genet, que com deia fa un moment es va estrenar al Teatre Odeón de Paris el passat 23 i 24 de novembre.

A més, és una oportunitat d'or per a tots aquests que no saben qui era Marlene Dietrich, ni Eartha Kitt, ni Lola Gaos... per descobrir la més gran de les grans del cinema francès, aquesta JEANNE MOREAU que malgrat les seves limitacions vocals, com gairebé totes les actrius franceses, va cantar sovint, dins i fora d ela pantalla, inmortalitzants moments gloriosos de la cançó i el cinema francès amb joies com "Le Tourbillon", "Tout Ce que je vaix", "Aimer", "Jamais", i moltes altres que han passat a la Història. Cançóns inmortals que ja han traspassat totes les barreres de la temporalitat, i que no fa pas més d'un parell d'anys que van mereixer una nova revisió actualitzada amb un disc meravellós de versions indies d'aquestes amb l'àlbum titulat L'HUMEUR VAGABONDE: HOMMAGE A JEANNE MOREAU, que recollia el bo i millor del panorama actual del pop francès com Silvaim Vanot, Philippe Bresson, Els Orwell, MiloLe Coq, Kenyon, Ignatus, etc... Joies recreades amb el sò del nou mil·leni que un bon dia del segle XX van sortir d'aquella boca intransigent, i d'aquella ànima tant combativa com ara. En fí, del mateix esperit d'aquesta JEANNE MOREAU que vull recordar amb aquest video de "Le Blues Indolent".