Ja sóc aquí. Després del parèntesi de les vacances la música torna a sonar a Sonora.
I com és evident Turquia és la protagonista. He viscut, descobert i disfrutat un munt de música. Melòmens entranyables ens han fet girar a 33, a 45, i fins i tot a 79 revolucions per minut. Estambul és una ciutat que obre tots els sentits, i un dels més excitats, a banda és clar, de la vista, del gust, i l'olfacte, és sens dubte, l'oíde.
Müzeyyen Senar, Belkis Özener, Orhan Gencebay (l'Elvis turc que ja vam conèixer a "Cruzando el Puente", la super-estrella gai Zeki Müren, els virtuosos del saz, Asik Veysel, i Neshet Ertash, i moltes altres delicies turques han obert les nostres orelles, com deia la pel·lícula, i ens han enamorat d'aquest país, de la seva gent, i d'una ciutat tant màgica com deia la cançó d'en Marc Aryan (1966), que ens va presentar el senyor de la foto, l'Ergun Hiçyinlmaz, un gran col·leccionista que van conèixer a la seva botiga de Beyoglú, i gracies a la que he trobat la versió de la gran Kibariye.
No us la perdeu! És gegant. Millor dit, geganta!!!
3 comentaris:
Però que bonics els doooos! Aquell senyor increíble amb discos increíbles. I si li proposem de portar nosaltres la botigaaa?? jejeee... Que bonic escoltar-te al podcast del Fora de Catàleg i què bonic poder-te veure encara que estiguem lluny, ara. No temas, Gwendolyn, ya se acerca el momento de nuestro rencuentro...
Por las calles de Estambul...
Publica un comentari a l'entrada