Mai no acostumo a fer cap mena de disertació lingüística perquè segurament en podria sortir escaldat més d'una vegada. No vull que em malinterpreteu! No puc ser pedant de cap manera. Sóc massa imperfecte com per demanar a ningú que escrigui o parli un idioma amb un nivell, que provablement ni jo, ni molts individuus de la meva generació podriem garantir. I he d'aclarir que no parlo de la gent del carrer.
No em negareu l'evidencia, però, del mal ús d'extrangerismes, i frases fetes foranies (per "epater les bourgeois" que diuen també els francesos) dins els mitjans de comunicació, i el món cultural en general, que sense una bona base idiomàtica desinformen i practiquen la desinstrucció pública a destra i sinistra.
I el cas més paradigmàtic d'aquesta reflexió és la famosa frase feta DÉJÀ VU. Una expressió francesa que fa refereència a alguna cosa "ja vista", o alguna cosa que de vegades ens produeix aquesta sensació de repetició sense exactitut, i sense saber ben bé ni quan ni on.
La qüestió és que estic cansat de sentir aquesta frase pronunciada amb una U espanyola o catalana, que no te res a veure amb U dels nostres veïns (un sò molt semblant a la U nostra, però posant la llengüa a dalt del paladar i fent que assoleixi un só també molt aprop d'una I). El só resultant correcte seria el d'una I/U, semblant a una neutra.
Dit això, d'una manera purament informativa i si cap didàctica, deixeu-me que faci de "Senyoreta Rottenmeiyer" i deixi anar aquesta reivindicació pública, perquè ho dieu als vostres amics, ho dieu al vostre company de pis, ho parleu amb la veïna o veï amb qui voldrieu intimar quan coincidiu a l'ascensor, i fins i tot feu un forum al Facebook. Si us plau ,no vull sentir més aquest DEJA (pronunciat força correctament), i acompanyat del terrorífic VU de "burro", de "bucco", o de "borinot".
M'agradaria que tots aquells guapos i guapes mediatics que deixin anar aquest DÉJÀ VU alterat per la televisió i per la ràdio, sentint la mirada dels oients, dels espectadors, i fins i tot dels seus col·legues de professió, perquè vegin que no són ni tant "güais", ni "tant" cools com s'imaginen.
Per favor, reivindiquem el DÉJÀ VU genuí, no aquest que han malmès tants comunicadors, famosets del rotllo "candelabro", o "im presionante en dos palabras", a més dels últims afegits de la col·lecció, com ara l'Anna Morgade del Buenafuente, i fins i tot l'explossiva Beyoncè, que ni que em vegi 20 vegades "Dreamgirls" podré païr la pronuncia erronia de la cançó que va titolar amb aquesta frase.
En fí, que ho deixo a les vostres mans, i a la vostra llengüa que segur que és més interessant.
Perquè com deia en Jordi Vendrell, i encara que us soni a DÉJÀ VU: "La llengüa és fonamental".
No em tingueu en compte la cançó de la Jeanne Manson. Ha estat l'exemple més clar que he trobat perquè acabeu tots cantant amb bon accent aquest DÉJÀ VU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada