dilluns, 7 de setembre del 2009

ALL THAT JAZZ!

"Tot és Jazz". Ja ho va dir el coreògraf Bob Fosse, als anys 70, quan va presentar a Broadway el musical "Chicago" que amb música de John Kander i lletres d'en Fred Ebb, van contruir un retrat de la societat americana, i per extensió del món modern del segle XX, amb alguns dels ingredients que encara avui condensen l'essència del primer món: Crim, Corrupció, Violència, i Explotació.

Amb aquest panorama com a telò de fons, el jazz, com el cinema i el rock s'ha convertit en una de les expressions artístiques més influents i indissociables del segle XX, que ha impregnat la vida dels que vam nèixer en aquesta era, i les altres arts que cohabitaven amb aquest sò d'esperit lliure, amb els colors de les seves notes (no ho oblidem, sorgides de l'opressió) i el frenessí dels seus ritmes revolucionaris.

«El segle del jazz», la mostra que es pot veure al CCCB fins el 18 d'octubre, ens sumergeix, i de quina manera, en l'excitant efervescència de 100 anys de Jazz, per fer-nos complices i testimonis directes d'un gènere musical que continua viu encara avui, i que ha matisat totes les arts, des de la pintura a la fotografia, del cine a la literatura, sense oblidar el grafisme, o els dibuixos animats.

L'exposició, imprescindible per qualsevol melòmen que es precii, s'articula cronològicament entorn a una mena de túnel del temps, un recorregut que ens permet viure intensament la seva trajectoria i l'evolució cultural i social d'aquest període, a través d'una mena de 10 estacions que evidencien la relació del Jazz amb les altres disciplines artístiques, i expliquen l'història del segle seguint les petjades de l'evolució del gènere:

10 capítols, 10 fragments sensorials al 100%, 10 impactes sonors i visuals, que ens duen des dels començaments, abans de 1917, a les dues darreres dècades i als inicis del tercer mil·leni, passant per l'era daurada del jazz americà dels anys 20, la renaixença de Harlem dels 30, la bogeria europea també dels 30, l'era del Swing, i els temps de la Segona Guerra Mundial als 40, i evidentment les revolucións consecutives del Bebop, del jazz de la Costa Oest als 60, i el Free Jazz dels 70, no només arreu del món, sinó també a través dels intèrprets de casa nostra.
L'experiència, si us agrada aquest gènere musical, és simplement superlativa. No us la podeu perdre de cap de les maneres. Els passadissos plens d'incunables del disc de vinil, d'autèntiques obres d'art de la pintura, el cinema, el documental, l'il·lustració, i evidentment de la música que ha servit de banda sonora d'un segle tant convúls, i tant ple de canvis com el que vam deixar enrera encara no fa una dècada, converteixen aquesta mostra nascuda a París, que també ha passat per Italia abans de Barcelona, en una autèntica atracció cultural, de les millors que he vist en els darrers anys, i per cert, tant complerta com la que la Fundació la Caixa va dedicar a la "Música i el tercer Reich" a la Pedrera.

La mostra, que ocupa una superficie de 1200 m², i compte amb més de 1000 peces exposades entre obres d'art (150), audiovisuals (80), fotografies (100), partitures (100), portadas de discos (200), i documentació de tota mena, entre llibres, revistes, programes, cartells, i altres objectes, és tant exhaustiva com interessant, i val la pena viure-la, dins i fora del recinte, amb més música Jazz, i les 10 recomenacions musicals imprecindibles que us proposo des del Sonora per continuar pensant que "Tot és Jazz!":
1. Paul Whiteman - Jazz a la King (1920-1936)
2. Louis Armstrong - Hot Fives and Sevens
3. Billie Holiday - Lady Day, The Best of
4. Duke Ellington - The Legendary Fargo Concret 1940
5. Ella Fitzgerald - The Songbooks Box
6. Charlie Parker,Dizzy Gillespie,Bud Powell, Charles Mingus & Max Roach - Jazz at Massey Hall
7. Miles Davis - Kind of Blue
8. John Coltrane - A Love Supreme

9. Tete Montoliu & Carles Sabatés - Vampiria
10. Wayne Shorter - Speak No Evil

2 comentaris:

marc ha dit...

Fa molt bona pinta!!

Pau de Nut ha dit...

Jo vaig quedar molt sorprès per la part gràfica. La cartelleria, les portades de vinils, el grafisme de les partitures... No m'ho esperava i em va fascinar. Sobretot un tio mexicà que es diu Miguel Covarrubias, una mena de cronista-dibuixant de l'època. Bru-tal.

Aquí
trobareu algunes imatges, i
Aquí
un passi de diapos molt mono.