Ell és tot un personatge. Només cal veure alguna de les seves actuacions al You Tube, i copsar l'extravagant aparença que llueix als seus 71 anys. Camisa blava satinada, un munt d'anells, i una cara digna de guarnir la barra d'un bar soterrani i fosc de Christopher Street. Però qui no hagi escoltat mai la seva veu i la seva tècnica 'improvització jazzística al·lucinarà com fa anys. No en va hi ha moltes revistes especilitzades dels Estats Units, el seu país natal, que porten una dècada considerant-lo el millor vocalista de jazz dels últims temps.És Mark Murphy, una veritable delicia de cal descobrir, qui encara no ho hagi fet, amb els seus darrers discos editats pel mític segell Verve: Once to Every Heart (2005), i Love Is What Stays (2007), amb una meravellosa versió d"I'm Through with Love" d'en Gus Khan, la divina "Bein' Green" d'en Joe Raposo (que va inmortalitzar Kermit la granota dels Muppets), i aquesta petita joia en directe de la cançó "Empty Faces" extret del documental de la seva vida del 2008. Busqueu aquest home, val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada