dilluns, 24 de novembre del 2008

EL CAFÉ DE LOS ANGELITOS S'INSTAL·LA A BARCELONA


Amb el nom de Bar Rivadavia, el CAFÉ DE LOS ANGELITOS va ser fundat l'any 1890, a la cantonada entre els carrers Rivadavia i Rincón de la capital argentina. Originariament fou un reducte de "malandras" i "caferatas" tal i com deien en l'argot lunfa a la gent de mal viure. Autèntics "angelitos", segons la socarrona opinió del comisari de Balnavera qui, sense saber-ho, va batejar un dels cafès més populars de Buenos Aires.

Freqüentat per artistes de la talla d'Higinio Cazón, José Betinotti, José Razzano, Carlos Gardel, Osvaldo Pugliese, Roberto Cassaux, Florencio Parravicini, els prohoms del socialisme argentí, i més tard pel més granat del radicalisme ideològic, el local oferia des d'un bon apat de dia, a la nit més canalla i nostàlgica a la salut del tango clàssic. Però, el Café de los Angelitos va ser durant molts anys també una cantonada deshabitada i desangelada, símbol de la decadència de la tradició musical, coronada pels rètols desencaixats i els dos querubins del damunt la marquesina que clamaven a la ciutat una redempció de tots els pecats que havia albergat.
Finalment, enguany, el miracle de l'esperada rehabilitació del bar s'ha produït, i lluny de l'abandonament que va tancar les seves portes l'any 1993, el Café de los Angelitos torna a fer sonar el tango com a l'època que era l'orgull dels "porteños", per oferir una nova proposta turística combinant els plats més exquisits de la cuina internacional, amb una orquestra típica, i els shows de tango que han tornat l'encant i el glamour d'aquest símbol de Buenos Aires.
Ara, però El Cafè de Los Angelitos, és també un bar del carrer Almirall Cervera 26, de Barcelona, en plè cor del barri de la Barceloneta, al costat del restaurant Salamanca. Un petit local, coronat per un vitral homenatge al tango, on es retorcen les cames de dos ballarins milonguers, amb la intenció que aquests prengin vida amb la música en directe dels artistes que aniràn passant per aquí. Artistes i amics d'en Martín, antic encarregat del Pipa's Club, famós per les seves milongues, i l'amo del local, en Marcelo Muñíz, que sens dubte podreu gaudir de la seva hospitalitat en el concert organitzat pel proper dimecres 26, on Elba Picó, acompanyada un altre cop pel bandoneonista Marcelo Mercadante ens oferirà el millor del seu repertori, i algún dels clàssics en homenatge al mític local de Buenos Aires.
El concert està anunciat a les 20.30, per començar, màxim a les 21h, i oferir-nos una hora de viatge sensorial a un Buenos Aires mític que ens agradarà recordar amb les melodies dels clàssics convocats pel poder i el talent de l'Elba i en Marcelo.

dijous, 20 de novembre del 2008

PAU DE NUT: VERDE QUE TE QUIERO VERDE

Dissabte 15 de novembre. Plà de la nit. Acabar un dia ric en activitats culturals, envoltat de bons amics, amb un enigma de nom extrany: PAU DE NUT.

A priori, la proposta pintava molt bé. Música i interpretació feta poesía damunt l'escenari, per fer un viatge emocional, honest i sincer a l'univers d'aquest músic i actor de 31 anys, que en la fracció de l'espai El Llantiol (C/Riereta) i dels justos 60 minuts de temps que dura l'espectacle CONCIERTO ENCANTO, recrea una quincena de cançons abraçant el seu cello, a la vegada que crea vincles d'atracció sirenística entre el públic amb una veu dúctil i treballada des de l'experiència autodidacta, a qui, sens dubte, acaba seduint irresistiblement amb l'encant personal d'una ingenuitat amb espolons de cinisme, i una transparència humana que el fa realment únic.

No és un triumfito. Afortunadament, hi ha vida més enllà del planeta OT. No te escola. No viu en aquest món. No sent el mateix que sent tothom. Com confessa en diversos moments de l'espectacle "Soy rarito". És més, com canta a la manera d'himne, amb el memorable "Soy Verde" que la "rana Gustavo" va interpretar fa anys en un genial capítol de "Los Teleñecos", es declara culpable del síndrome de la diferència. En resum, un extraterrestre amb totes les de la llei que cada dissabte de novembre salta del seu platet volador per abduir des de l'escenari del Llantiol a tots els curiosos aficionats que assiteixin a aquesta trobada ufològico-musical.

Un repertori al·lucinantment eclèctic de més de 100 cançons que va de Tim Buckley a Juan del Encina, passant per Scarlatti, Stravinsky, Quiroga, Rodgers & Hammerstein, Jacques Brel, Velvet Underground, Tom Waits, Los Chunguitos, Rocío Jurado, Astrud, U2, o Bjork, i que es manifesten com si fossin esperits d'amors viscuts, enterrats, o ressucitats, o com fantasmes de la crua realitat del nostre món, a través del mediumnístic talent d'en Pau de Nut.
CONCIERTO ENCANTO... i amb tot l'entusiasme que el caracterítza, PAU DE NUT tornarà a l'atmosfera terrestre del Llantiol, materialitzat en forma de trobador galàctic els pròxims dissabtes 22 i 29 de novembre (prorrogat als de desembre també) per, com diu la campanya d'una famosa cervesa, fer-nos pensar en verd i compartir plegats les versions absolutament personals d'aquest repertori viu que transforma el que podría ser un simple concert en un hora deliciosa de poesía, veu i cello.

Jo, no hi faltaré. Serà una gran nit. Encara que ni Anthony and the Johnsons, ni Lorca estàn en el seu "songbook" en PAU mereix que algú li canti "Verde, que te quiero verde". Jo, ja ho he fet accapella. Algú més s'apunta a la cantata?