A priori, la proposta pintava molt bé. Música i interpretació feta poesía damunt l'escenari, per fer un viatge emocional, honest i sincer a l'univers d'aquest músic i actor de 31 anys, que en la fracció de l'espai El Llantiol (C/Riereta) i dels justos 60 minuts de temps que dura l'espectacle CONCIERTO ENCANTO, recrea una quincena de cançons abraçant el seu cello, a la vegada que crea vincles d'atracció sirenística entre el públic amb una veu dúctil i treballada des de l'experiència autodidacta, a qui, sens dubte, acaba seduint irresistiblement amb l'encant personal d'una ingenuitat amb espolons de cinisme, i una transparència humana que el fa realment únic.
No és un triumfito. Afortunadament, hi ha vida més enllà del planeta OT. No te escola. No viu en aquest món. No sent el mateix que sent tothom. Com confessa en diversos moments de l'espectacle "Soy rarito". És més, com canta a la manera d'himne, amb el memorable "Soy Verde" que la "rana Gustavo" va interpretar fa anys en un genial capítol de "Los Teleñecos", es declara culpable del síndrome de la diferència. En resum, un extraterrestre amb totes les de la llei que cada dissabte de novembre salta del seu platet volador per abduir des de l'escenari del Llantiol a tots els curiosos aficionats que assiteixin a aquesta trobada ufològico-musical.
Un repertori al·lucinantment eclèctic de més de 100 cançons que va de Tim Buckley a Juan del Encina, passant per Scarlatti, Stravinsky, Quiroga, Rodgers & Hammerstein, Jacques Brel, Velvet Underground, Tom Waits, Los Chunguitos, Rocío Jurado, Astrud, U2, o Bjork, i que es manifesten com si fossin esperits d'amors viscuts, enterrats, o ressucitats, o com fantasmes de la crua realitat del nostre món, a través del mediumnístic talent d'en Pau de Nut.
CONCIERTO ENCANTO... i amb tot l'entusiasme que el caracterítza, PAU DE NUT tornarà a l'atmosfera terrestre del Llantiol, materialitzat en forma de trobador galàctic els pròxims dissabtes 22 i 29 de novembre (prorrogat als de desembre també) per, com diu la campanya d'una famosa cervesa, fer-nos pensar en verd i compartir plegats les versions absolutament personals d'aquest repertori viu que transforma el que podría ser un simple concert en un hora deliciosa de poesía, veu i cello.
Jo, no hi faltaré. Serà una gran nit. Encara que ni Anthony and the Johnsons, ni Lorca estàn en el seu "songbook" en PAU mereix que algú li canti "Verde, que te quiero verde". Jo, ja ho he fet accapella. Algú més s'apunta a la cantata?
4 comentaris:
Je t'adore...
Los que hemos seguido al Sr. de Nut desde que la semilla de su talento empezó a sorprender con su germinación, nos sentimos felices y orgullosos de que el número de sus admiradores crezca como los frutos que tarde o temprano han de llegar. Y si tales admiradores son tan elegantes y bien hablados como el autor de este blog, pues más aún. Una vieja leyenda dice que a de Nut alguien, entusiasmado por su arte, le gritó "no te mueras nunca". Así en plena calle, como se han de decir estas cosas.
Quique
Jo hi era, i puc dir que en Salvà no exagera gens. Val la pena escoltar i veure al de Nut. Tot una expèriencia!.
Hi tornarè aixi que pugui.
Nurith
Gracias a tutti por los comentarios. Soy unos cielos, però la verdad és el De Nut lo vale todo!
Publica un comentari a l'entrada