EL PRIMER
REPRODUCTOR DE SÒ DE MASSES
Eren
els mp3 dels nostres avis.
Van ser els pioners del fenòmen de la reproducció musical de masses que es va
acabar consolidant al segle XX. Un enginy, tant màgic com el cinematògraf, que
poc a poc, i agafat de la mà de les revolucions (social i tecnològica) que havien d’arribar, va
posar la música a l’abast de tothom.
Gràcies a l’invent del fonògraf d’Edison
del 1877 (reproducció amb cilindres), i una dècada després, amb la distribució industrial del gramòfon
patentat per l’alemany Emil Berliner, i els primers discos plans que permetien
fer tantes còpies com es vulguessin de la mostra musical enregistrada, el món
va canviar per primer cop la manera d’escoltar música.
El gramòfon va fer més per la difusió de
la música i la paraula que tots els mecenes junts del segle XVIII i XIX. El
procès mecànic que permetia escoltar la interpretació musical d’una petita
formació orquestral, de les estrelles de la lírica d’aquell moment, discursos
de gent il·lustre, o els primers ballables de l’època, van fer saltar els
events en viu dels salons de l’aristocràcia i la burgesia, als menjadors de les
classes menys encopetades però
també molt sensibles a la cultura. La música es va convertir en part imprescindible de la
vida moderna. Així va continuar la popularització del fenòmen a través dels
cafès de la ciutat, dels bars dels baixos fons on els primers juke-boxs van
descobrir el nou sò frenètic del jazz, a la vegada que la indústria gramofònica
començava una carrera per millorar la qualitat i engrandir les seves botzines
per amplificar més el sò i substituir, en molts casos, les orquestres que
animaven els “dancings” o els programes de ràdio de l’època.
Entre les dues darreres dècades del XIX
i la primera meitat del segle XX, la producció discogràfica i dels propis
aparells va crèixer tant
com la passió per la música. En pocs anys, l’escalada tecnològica, ni que fòs a un ritme més pausat
que l’actual, va crear un munt de variants de la reproducció sonora per a tots
els gustos i butxaques. El gramòfon es va anar sofisticant i
simplificant a la vegada, i es van succeïr tota mena de nous enginys:
victròles, gramòles, fonomaletes (o gramòfons de picnic que en deien), joguines
de llauna, grabadors de postals sonores, juke-box a monedes, gramòfons de
vapor, els primers pick-ups elèctrics a 78 rpm… tot plegat sostentat pels
millors segells que es disputaven entre ells fama i riquesa, com sempre… les
companyies americanes RCA Victor, Columbia, Mammount, Gramophone (més coneguda
com His Master’s Voice gràcies a la pintura del gosset i el gramòfon de Francis
Barraud que va convertir en la seva imatge corporativa), la francesa Pathé, o
l’alemana Odeón, rivalitzaven
per tenir els tops de vendes mundials, i les rareses més exòtiques, de la
mateixa manera que sense adonar-se’n es convertien en l’arxiu i el
testimoni sonor d’una època on no hi havia internet, ni you tube per fer
memòria
PASSIÓ PER LA
IMPERFECCIÓ
Avui, al costat de la reproducció sonora
digital, escoltar música en un gramòfon i en disc de pedra –que en deien abans-
(malgrat que en realitat eren de pissarra o d’una pasta de resina anomenada
“shellack”), pot semblar una excèntricitat. Més d’un diria que les noves
generacions no estàn preparades per escoltar la música de cap altra manera que
no sigui amb la nitidesa i la claredat del món assèptic en el que han crescut i
après. De fet, aquesta és la clau. Ningú a l’escola ens ensenya a escoltar, i menys amb diferents estris
sonors que expliquin l’evolució de la reproducció sonora.
Només el món del col·leccionisme, i ara alguns curiosos que
s’apunten a la moda del vintage s’han acostat a l’univers del gramòfon, i s’han
quedat enganxats al seu sò orgànic, vibrant, emocionant, i històric. Quan
escoltes per primera vegada un gramòfon, alguna cosa de molt lluny es desperta dins del
teu aparell auditiu, i automàticament, dins del teu cervell, el teu estómac. És l’emoció d’escoltar amb totes
les dels primers, limitats i rudimentaris sistemes d’enregistrament, però a la
vegada autèntics i reals com pocs hi ha avui dia.
És
la sensació d’escoltar aquelles gravacions fetes d’una tirada, sense parar, i
tal com rajava.
Enregistraments imperfectes,
que molts d’ells han desaparegut, o estàn enterrats en golfes, i quartos foscos
plens de pols i humitat, com tresors disposats a ser descoberts. Aquest fet, te
una explicació. Mentre el pas del disc de vinil al CD s’ha fet força bé (avui gairebé podem trobar una
gran part d’aquella producció passada al format digital), el pas del
disc de pissara de 78 rpm al vinil es va fer en unes condicions molt diferents.
Per posar un exemple, durant els anys 50 i 60, les dues dècades de l’esclat del
disc de vinil, hi ha molts enregistraments de rock, soul i música popular que
van quedar inmortalitzades en dues sessions diferents (fetes simultàniament pel nou i l’antic
format), amb
diferències molt evidents però sovint descatalogades.
Això, només vol dir que més enllà dels
arxius fonogràfics nacionals, i de les col·leccions privades, queden molts
enregistraments únics per descobrir encara.
Més
enllà de les modes,
convertir-se en col·leccionista de discos de pedra és una passió que creix a
poc a poc, escolta rera
escolta, disfrutant-admirant
de les etiquetes (amb fotografies o sense)
de cada disc, també d’algún estrany picture-disc (ja de plàstic) de l’edad d’or
del swing, d’enregistraments
dificils de trobar, de
peces úniques, de les rareses exòtiques dels primers enregistraments de
músiques del món, de discursos o d’enregistraments de la ràdio, que no tenen res a veure amb la
nostàlgia, sino amb el coneixament de la nostra història.
TOP
20 DELS ANYS 20 i 30 a 78RPM Playlist A2gramofons
De l’òpera a la revista; del xarleston
al swing i el fox; dels cuplets als ritmes tropicals. La banda sonora d’una
Barcelona efervescent plena de teatres, balls i cafès musicals.
Raquel Meller – La Violetera
Maria Galvany – Una voce poco fa (IL
Barbiere di Siviglia)
Enrico Caruso – La donna è mobile
(Rigoletto)
Charlie Barnet – Spanish Kick
Pilar Alonso – Les caramelles
Bernard Hilda – Hotel Ritz
Elsie Byron – Disco rayado
Los Clipper’s – Hey Ba Ba Re Bop
Imperio Argentina – Carioca
Orquestra Plantación – Frenesí
Rosita Fornés – Es mi hombre
Pepita Ramos “La Goyita” – El Vestir
d’en Pasqual
Ray Noble and his Orchestra – Belle of
Barcelona
José Puertas y su Quinteto Hot – Mi
Ritmo
Josephine Baker – Who?
Guy Lombardo – Stormy Weather
Rina Celi – Mimi Mimosa
Emil Hot Five – Loca por el Hot
Bonet de San Pedro y los siete de Palma
– Raska-Yú
GRAMOFONOFILIA
Troba el
gramòfon o els discos que busques. El món i internet està plè d’alguns
apassionats que dediquen la seva vida a aquests tresors de la reproducció
musical.
DARTHY
col·leccionisme d’imatge i sò professional. Compra i venda.
C/Floridablanca
114 (Barcelona) www.darthy.com
ANAMORFOSIS
arqueologia industrial i cièntifica. Especialistes en imatge i sò.
C/Baixada de
Santa Eulalia 4 (Barcelona)
PHONOGALERIE La
passió i l’especialitat d’un dels pocs mestres artesans que queden, Jalal
Gerard.
Rue Lallier 10
(Paris) www.phonogalerie.com
CARLOS MARTÍN
BALLESTER Un dels grans col.leccionistes del món que organitza subastes fins i
tot a Ebay per trobar joies a 78 rpm
MELODIES
PIZARRAS Des de fa 7 temporades, els germans Pizarro són l’alegria setmanal de
Ràdio 3 pels aficionats a la música retro.
EL DJ DEL SEGLE PASSAT: A2GRAMOFONS
Després de 7 anys catalogant discos
descatalogats al programa “Fora de Catàleg” de Catalunya Ràdio, l’any 2013
Xavier Salvà va posar en marxa A2GRAMÒFONS, un projecte musical molt visual,
per escoltar o ballar al ritme de la música dels nostres avis. Gramòfons i discos
de pissarra 100% originals per events o ambientacions de tota mena.
